Deutsch

Italiano

EUROPA

Al mateix temps en què assistim al desenvolupar-se d'una identitat europea, de consequència a la unió dels estats presents en aquest territori, hem de constatar la configuració d'una identitat dels exclosos.
Aquesta es constitueix de dues components:
* Els antics pobles presents en el territori europeu.
* Els nous pobles que es configuren de consequència amb el fenòmen de la migració.
Faig aquesta comparació entre aquestes dues realitats tenint present les diferències substancials en relació al tractament otorgat a cadascuna per part de l'estat, que és un estat hostatjant per ambdues realitats.
Soc conscient també de la diversitat, entre aquestes dues realitats, pel que fa als objectius per la definició de la pròpia identitat dins el context de l'estat.
Pels primers, és a dir els antics pobles, l'aspiració és la de veure's reconeguda aquella identitat del tot diferent de la resta de l'estat en el que estan integrats.
Pels pobles de nova configuració -és encara aviat per parlar del fluxe de persones migrants en termes de poble, per la relativa novetat del fenòmen i també perque la seva presència és encara molt limitada-. Per aquestes persones, doncs, l'exigència primària és la d'ésser integrats en l'estat, que els ha acollit, en quant a ciutadans de dret.

Pobles o Nacions?

La configuració de la major part dels actuals estats, involucrats en el procés d'unitat europea, es caracteritza per la presència de pobles diversos que, per raons de caire politic o històric han estat integrats dins la seva estructura.
Em referixo als catalans, però també als gallecs i bascos com a pobles diversos de l'estat espanyol. Bretons, corsos i occitans a França. Els sards i, sempre a Itàlia a la frontera nord, els pobles retiano-romànics (Vall d'Aosta, Rètia i Ladinia). Els frisons, dividits avui entre els Països Baixos i Alemanya. Irlandesos, escocesos i gal.lesos en el territori de la Gran Bretanya...
Cal tenir en compte que tots aquests pobles minors son tant antics com els pobles que han esdevingut, per raons de caràcter històric, politic i militar, majoritaris i, tot seguit, els fautors de l'estat central.
En els pobles minoritaris existeix, a diferència dels estats, una correlació entre cultura, llengua i territori que defineix l'identitat nacional. Aquesta correlació no és suficient però perque a aquestes realitats minors els hi sigui reconegut el dret d'existir de forma independent.
La condició de nació no depèn de la quantitat de territori ocupat o del nombre de persones que hi viuen, sino de la condivisió d'un model cultural comú.
Nacions mancades que no tenen un govern independent i que, per tant, no compten dins el projecte d'unitat europea. No son considerades interlocutores vàlides en l'àmbit de la constituent europea i no es preveu una representació directe d'aquestes dins les estructures democràtiques del nou estat únic europeu.
La condició d'aquests pobles varia segons la relació que mantenen amb l'estat hostatjant. En alguns d'aquests existeix un procés de decentralització que atribueix als pobles un nova condició: de regions que eren han passat a ser "regions autònomes". Un procés que no modifica però l'uinitat territorial de l'estat central i que s'atura tot just abans d'esdevenir un estat federal. De fet, aquestes noves regions autònomes son encara considerades part integrant del territori de l'estat. (La federació comportaria el reconeixement de les regions com a nacions).
En alguns casos la decentralització ha comportat el passatge de competències del govern central als òrgans de govern, escollits democràticament, de les regions. Aixì, hem vist afiançar-se la co-oficialitat en l'ús de la llengua, la gestió directe d'una part dels recursos econòmics, la sanitat, l'ordre públic i l'educació.
Ara, aquest procés no és igual en tots els estats de la cosmogonia europea i existeixen, per tant, diferències entre els diversos pobles implicats en aquest procés reivindicatiu.
No parlaré aqui sobre el mètode que cada un d'aquests pobles ha escollit per seguir les pròpies aspiracions. El meu intent és el de constatar-ne l'existència. Diré només, que de la mateixa manera que existeixen vies violentes, la major part dels pobles ha escollit la via del diàleg politic. Estic convençut que en els casos en els que la violència - IRA i ETA - ha estat preeminent, la raò cal atribuir-la a la incapacitat d'entaular un diàleg entre l'estat i els pobles als que les dues organitzacions citades fan referència. Donant per sentat que no intento justificar de cap manera la violència, en cap cas.
Considero legítimes les aspiracions d'aquests pobles a l'autodeterminació. Abans però cal que es verifiqui l'acceptació i el respecte per part de la majoria.
El meu parer és que aquest reconeixement degut no coincideix per força amb l'establiment de noves fronteres. No és l'estat politic allò desitjat (encara que no puc excloure que per tothom sigui així), sino el fet d'assolir un estat de dret en el que sigui possible una convivència basada sobre la coneixença, el respecte mutu i l'acceptacvió de l'altre; ¿És tant difícil?
Quan semblava, però, consolidar-se aquest procés de cecentralització, eus configurar-se a l'horitzó politic una centralització a nivell superior a l'interior de la qual els actuals estats esdevindran les noves regions.
¿Quin futur, doncs per aquelles nacions mancades?
¿Esdevindran "reserves" culturals?

Els nous pobles

A la categoria dels exclosos, a més dels pobles citats, cal acostar una nova component, cosnstituïda pel fluxe constant de persones procedents de països que es troben fora del territori europeu. És a dir, "extraeuropeus" amb una cultura, una llengua i una espiritualitat, encara que aquesta última només per una part d'aquest fluxe, diferents de les existents a Europa.
Diversitats que enriqueixen el mosaic llingüistic i cultural del territori europeu i que, al mateix temps, introdueixen una nova espiritualitat, és a dir la religió musulmana, en el panorama de religions existents: Catòlica, protestant i ebrea.
Tenint en compte el nombre de països involucrats en el fenòmen de la migració, caldria parlar de pobles més que no pas d'un únic poble. L'objectiu primari pels nou arribats és aquell d'integrar-se dins l'estructura estatal com a ciutadans de dret. Es a dir, d'assumir com a pròpia l'identitat de l'estat hoste.
Diferentment de les rivindicacions primàries, de natura existencial com ara la casa, el treball i l'assitència sanitaria, les reivindicacions relatives a la pròpia identitat, en quant a col.lectiu diferent de la majoria, passen a través del dret a manifestar la pròpia espiritualitat. Es tingui present el rol que les religions juguen en el manteniment d'una identitat cultural col.lectiva, especialment en els casos, com el del que es parla, en els que no existeix cap tipus de dret sobre el territori o en aquells en què una minoria es troba en una concició de fort desavantatge en relació a la majoria.
La seva presència es limita a petites àreas a l'intern del territori. Un carrer, un barri,... Aquests espais son però els seus nous territoris. Al seu intern es parla la llengua i es viu segons el codi religiòs del pais d'origen. (Es pensi a la realitat dels barris al voltant de Paris, on la cultura del pais hostatjant és inexistent). En aqueste situacions es verifica la mateixa correspondència, si bé en una proporció reduïda, que en el cas dels antics pobles europeus definia l'identitat nacional. Si la condició de nació no depèn de la quantitat de territori ni del nombre de persones, de la mateixa manera, un petit grup pot trobar un sentit de comunitat, és a dir de poble, en un territori reduït. Encara que el fet de viure-hi no signifiqui el posseïr-lo. Parlo en termes de possessió d'un determinat territori quan hom reconeix una forma legitima de govern.
En tot cas, aquest fluxe migratori és a l'origen d'allò que pot esdevenir el configurar-se de nous pobles en el territori europeu - encara que no siguin mai reconeguts com a tals-. La perspectiva amb la que es tracta aquesta nova presència és la de vincolar-la a una identitat extraterritorial, és a dir els paisos d'origen, i no com una realitat de l'estat primer i del constituent nou àmbit europeu despès. Viuen en un territori del que no poden sentir-se'n part. S'els exclou a priori.
Nos és casual que es definixi aquesta nova població amb el qualificatiu de "extracomunitaris", com a tancar qualsevol possibilitat per una integració en el territori comunitari.
En realitat aquestes persones migrants haurien de ser considerades les primeres entre els europeus perque la seva vinguda no respon tant al desig d'integrar-se en un estat en particular quant al de entrar a fer part del context europeu. Si, potser degut al miratge i a la fascinació que l'Europa desvetlla en la població de països en els que les condicions de vida son molt precàries. ¿Des de quan és il.legal aspirar a millorar les pròpies condicions?
Que es vulgui admetre o no, aquest fenòmen es una gran epopea del nostre temps. L'esforç complert per arribar en aquest "nou món" no és tant diferent d'altres fenòmens migratoris del passat i encara avui considerats mítics. La realitat vol però que el territori d'arribada no sigui un teritori verge o no només habitat per "salvatges".
¿Quin futur per aquests pobles mancats?

L'Unió

Fins avui, el projecte d'unió europea s'ha caracteritzat per una unió dels interessos econòmics, tot deixant de banda la coesió cultural necessària per fer crèixer l'idea d'unitat. Aquesta koinè dels interessos és com una "imposició" convenient des de dalt cap baix.
Aquesta formulació de fons no va pas en la direcció de les aspiracions dels pobles (nacions mancades), en el propi desig de llibertat politica però, sobretot, cultural. Si és aixì per aquests, ¿quin rol pot haver-hi pels futurs pobles consequència de la migració?
L'idea, que és una idea forta, de l'unitat corre el risc de no assolir una realització plena pel fet de no incloure les diversitats. Si bé sigui possible una unitat politica dels estats, per esdevenir una realitat a tots els efectes, caldria fos corresponent amb la realitat del territori que es vol unit i que, com hem vist, es caracteritza per un mosaic de cultures i de llengües diferents. La constitució d'una estructura per sobre dels estats, a nivell europeu, comporta el perill que tota aquesta riquesa esvaneixi.
La nova Europa, doncs, per esdevenir una estructura democràtica, plural i sintonitzada amb la realitat del seu territori, haurà de tenir compte dels exclosos i no només dels actuals estats.
El risc de l'exclosió dels pobles minors és el d'originar una realitat paral.lela en el context social europeu. Això donaria lloc a una forma de convivència sense un veritable contacte entre la realitat estatal i les diferents realitats minors. Un cas entre tots: Els Estats Units. Un país en el que formalment no existeixen diferències da cap tipus. La realitat és que la desitjada terra de la llibertat tè encara avui un color dominant.
¿Fins a quin punt és sostenible una convivència caracteritzada per la soportació del viure en un mateix territori sense que hi hagi una veritable condivisió?
Penso ara als països balcànics en els que l'equilibri social s'ha revelat, amb extrema facilitat, un terreny fèrtil a l'odi racial, ètnic i religiòs. Sarajevo, una vegada model de convivència, ha esdevingut l'escenari tangible d'allò que l'Europa té el deure d'evitar a si mateixa, al propi futur.
No és aquest el model que ens hem d'esperar de l'Europa unida. El veritable "estat de dret" és aquell capaç de garantir i de comprendre al mateix nivell totes les diversitats presents. Independentment del nombre, del color de la pell, el credo religiòs o per raons de neixement.
Sense aquests pressupostos els problemes, les tensions i les expressions del racisme serien a l'ordre del dia. Molt més de quant no ho son ja avui.
Aquest risc és menys fort en el contexte europeu, respecte a altres contextes citats, no perque els europeus siguin immunes al racisme. Més aviat perque la presència de nous arribats, és a dir la pressió sobre la majoria, és molt reduïda.
De fet son constants, si bé no freqüents, els episodis d'intol.lerància i prepotència. Actes isolats complerts per part d'una minoria, però amb la complicitat silent de la majoria.

Una altre món és possible?

¿El Món?. És el que tenim, el que sempre hem tingut. És la manera de pensar-lo i de viurer-lo che es pot canviar.
La petita "globalització" europea ha estat superada per la globalització a nivell mundial. Qui ens imposa aquesta com a hipòtesi factible a nivell econòmic i com sembla ser, degut als esdeveniments actuals, a nivell militar, hauria d'estar disposat a acceptar-la respecte a les persones.
En un món global el concepte d'identitat coincidiria amb la totalitat del planeta. ¿Quin valor podrien tenir aleshores conceptes com ara estat, nació o poble? ¿El territori, no seria únic per tothom?
Eus aqui doncs que, des d'una perspectiva com aquesta, les actuals estructures estan superades. No son adaptes, decauen. I amb elles decau l'idea del posseïr un determinat territori, per part d'un grup religiòs o ètnic, i, conseqüentment, la necessitat de defensar-lo. Si el referent de l'estat en un context de globalització fos el planeta, els fenòmens migratoris foren menys rellevants perque la mobilitat, el nomadisme volontari i/o forçat esdevindrien no ja d'un estat cap a un altre sino a l'interior d'un territori únic: El planeta-estat global en el que, per lògica, caldria parlar d'espècie humana en comptes de races.
Hipòtesi idealistica i del tot utòpica. Millor però de l'absurditat de la situació actual: Fondamenatlismes al servei de la religió i/o de l'economia lluitant entre ells, amb resultats sempre més dramàtics i exasperants.
Fondamentalismes o integralismes que creuen justificable el recurs de la violència i que deixen a la força de les armes tota possibilitat de trobar-se.
Per definició, el fondamentalisme es troba sempre de la part del just i, per tant, incapaç d'una visió critica de si mateix. Aquest és el seu punt feble. No existeix res de més patètic de l'arrogància de qui legitima la pròpia força menyspreant les civilitzacions dels altres. Una trampa que, a llarg termini, porta inexorablement a l'autodestrucció.
El problema és un problema cultural, però de baixa cultura. La cultura de qui, pel fet de tenir la pell d'un determinat color o de professar un cert credo religiòs, s'autootorga el privilegi de la gestiò, a propi avantage, dels recursos, compresos aquells humans, i del territori en el contexte de l'estat avui com el del planeta secer en l'hipòtesi de la globalització.
Cultura de baix pefil també la de qui comportant-se de manera del tot irracional (es legeixi terrorisme) no fa que legitimar l'arrogància de l'altre i contribueix a donar una semblança de racionalitat a respostes que es troben molt més enllà de qualsevol justificació possible (es llegeixi guerra).

La trobada

De consequència amb aquestes reflexions, em sembla obvi que per una convivència en la que el respecte i la tolerància sguin preeminents caldria trobar un lloc comú, equidistant a totes les realitats presents en un determinat context local, nacional, estatal o global que sigui.
Un lloc comú en el que es pugui verificar la trobada.
Un lloc comú en el que domini el respecte a la diversitat.
Un lloc comú en el que sigui possible modificar el concepte mateix de diversitat. D'un caràcter negatiu a un de positiu, per quant pot significar creixement, riquesa, renovament,...
Un lloc comú en el que ens concedim la possibilitat de conèixer-nos, d'apendre a conèixer l'altre.
Un lloc comú neutral, en el que arribar-hi, tingui el valor de l'àbit quotidià, és a dir profondament arrelat en l'ancestre da cada una de les diversitats/identitats culturals.
¿Quin lloc millor de la taula?

TAVOLÆUROPA
(europa's first dinner)

Projecte per la Constitució d'una Identitat Comuna

El tema central d'aquesta operació artistica és un recorregut reflexiu sobre l'identitat. És a dir, la consciència exacte de la pròpia individualitat i personalitat en relació al contexte social en el que vivim i que defineix sigui l'identitat individual, sigui l'identitat col.lectiva com a poble/nació.
¿L'identitat és una condició individual o depèn de factors relatius al context en el que s'ha nascut o en el que es viu?
¿Existeix una identitat nacional? Si la resposta és si, ¿qué és allò que la determina?
¿Quant influeix l'arribada de noves persones en un determinat territori respecte a la seva identitat?
¿El modifiquen? ¿Com?
Els nous arribats, ¿esdevenen part integrant de l'identitat col.lectiva del lloc d'acolliment?
¿O bé, la seva és una identitat que resta lligada al país d'origen?
I encara, ¿qué passarà amb les identitats minoritàries, integrades en els estats i amb aquests darrers en el futur context de l'Europa unida?

El context d'aquesta recerca és el del constituent teixit social europeu. Es preveu de parar una sèrie de taules en indrets diversos de la geografia europea, involucrant persones que hi son nascudes i persones nou vingudes. Aquests llocs escollits son representatius d'aquell context més ampli i complexe que és l'Europa.
L'objectiu és el de entaular una serie de trobades entre les diferents components del particular teixit social de cada lloc escollit per fer-ne un quadre general, per quant sigui possible, del territori europeu.
Trobar-se per donar respostes a les questions més amunt proposades, però també per eflexionar plegats sobre quines bases donar-nos perque sigui possible un futur de convivència que garanteixi la plena expressió de les identitas individuals i col.lectives presents en un mateix territori.
Una tavolæuropa parada per acollir i no per excloure. Una taula on sigui possible l'intercanvi, el diàleg obert i franc i l'ascolt recíproc per fer llum sobre les profondes raons que sostenen cada forma de diversitat.
Una taula que voldria ser una reunió llingüistica, cultural i espiritual de les realitats presents.
Vist que de taula es parla, es preveuen també trobades de tipus gastronòmic en els que cada comensal proposarà una recepte del seu país d'origen. Un àpat comú que voldria ser una reunió dels gustos, dels aliments i dels diferents àbits alimentaris.
Estan previstes, fins ara, una taula a Cesena (I), una a Berlin (D) i una a Reus (CAT). En aquestes tres realitats les estructures que participen en el projecte son representatives d'àmbits especifics:
1. El "Centro per le Famiglie" a Cesena. Una estructura que sostè els nous arribats en el seu procés d'integració.
2. El centre cultural internacional ufaFabrik, a Berlin, on serà possible una aproximació al tema de l'identitat des del punt de vista cultural.
3. En fi, l'esfera de l'escola i de l'educació, a través dels alumnes -els futurs habitants d'Europa- de l'IES Baix Camp de Reus.
La modalitat de la trobada serà la de reunir-nos al voltant de la taula amb l'esperit amb què s'hi reuneix per satisfer una mateixa exigència comuna, és a dir nutrir-se.
Una taula que esdevé el territori comú a tothom i en el que a cadascu és concedit de pendre segons la pròpia "fam", però també de contribuir al nutriment dels altres.
La documentació d'aquestes trobades, video, fotogràfica i sonora, junt amb les receptes de cuina constituirà el material de treball sobre el que es construirà una instal.lació en cada una de les ciutas que participen al projecte.
Un primer sopar si-us plau, per començar...

CESENA - BERLIN - REUS, PRIMER SOPAR

Cesena
En aquesta ciutat el projecte es desenvoluparà a través d'una sèrie de trobades, una cada mes, en el periode comprès entre octubre 2001 i la primavera del 2002.
A la fi d'aquest recorregut s'ha programat una exposició, a la Galleria d'Arte Comunale i un conveni públic per fer el punt sobre les reflexions que s'hagin dut a terme durant els mesos precedents.
L'actuació del projecte en aquesta ciutat compte amb el suport del Centro per le Famiglie. Una estructura que reflexe la voluntat institucional de la ciutat per crear un clima d'obertura en vers les persones que arriben, per seguir-les en el procés d'integració.
A més, compte amb l'adesió de les següents associacions:
Centro di Cultura Islamico
ADI (Assosiació Dones Internacional)
Altra Medina
Assosiació Nigeriana
MammAfrica

Berlin

En aquesta ciutat s'obrirà oficialment el projecte amb l'exposició de la imatge fotogràfica Tavolæuropa el dia 17 de novembre al hall del teatre da la ufaFabrik. La versió virtual de l'exposició es podrà veure dins la iniciativa "Berlin netd@ys" sota forma d'un "guest book" en el que hom podrà participar al projecte tot responent a una sèrie de questions sobre el tema de l'identitat.
En el contexte de Berlin és molt significativa la participació d'aquest centre cultural internacional, actiu des de la fi dels anys setanta.
S'ha escollit aquesta ciutat perque hi ha un interessantissim procés de transformació que de la ciutat-illa que era , fins a la fi dels anys vuitanta, s'ha convertint en la capital de l'Alemanya unificada.
Un canviament visible en el teixit urbà, començant per la fesonomia arquitectònica i la desaparició del Mur, que modifiquerà també l'equilibri dels diversos components del teixit social; fins ara units sota l'impuls de "mantenir viva la ciutat". Un principi vigent durant els quasi trenta anys en què la ciutat ha estat aïllada a l'interior del territori que era de l'Alemanya de l'est.
Aquest procés de reconstrucció de Berlin, que intenta superar el pes de la presència del Mur, completa el recorregut que des de la segona guerra ha portat la ciutat dividida, i amb ella el territori alemany, cap a una condició de normalitat, trobada ara amb la reunificació.
Un procés que es desenvoluipa paral.lelament, i no només en sentit temporal, amb el procés de unificació europea que intenta superar les identitats de cada estat que consenteixi d'assolir una normalitat, també aqui, en la unificació, per la primera vegada, del territori.

Reus

Aquesta ciutat dona al projecte dos aspectes importants
En primer lloc, tractant-se d'una ciutat catalana, reuneix totes les questions proposades en aquest projecte relatives a la identitat:
* Pertany a una de les nacions mancades a les que es fa referència en aquest text. La reflexió caldrà que toqui l'aspecte d'una minoria cultural diferenciada a l'intern d'un estat majoritari, culturalment divers.
* En el seu teixit social existeix una presència de població migrant, per la seva major part procedent del Magreb, que determina també la presència d'una nova espiritualitat.
En segon lloc, el món de l'escola i de l'educació. El projecte es durà a terme amb els alumnes de l'institut "IES Baix Camp". És a dir, la població jove, els futurs ciutadans de la nova Europa unida.

SOBRE LA ESTRUCRURA DEL PROJECTE

Pel que fa a l'actuació del projecte es preveu una recerca articolada en:
* Una sèrie de trobades, un cop al mes, durant un any i en els que es podria:
Conèixer les raons que han portat a l'abandó del lloc d'origen.
Parlar plegats de les dificoltats relatives als canvis en un determinat context social deguts a la migració.
Conèixer els problemes que comporta l'integració en un nou àmbit cultural
Trobar-se en un terreny comú per conèixer la realitat de l'altre i reflexionar sobre la pròpia.
Organitzar iniciatives que condueixin a una relació convivial a través de festes, excursions en el territori, trobades de tipus gastronòmic, etc.

* Durant aquest recorregut de recerca es realitzarà una documentació, que constituirà el material per la realització d'una instal.lació a la fi del projecte, relativa a:
Video-entrevistes d'experiències personals.
Fotografia. Es preveu la realització d'imatges que puguin representar iconograficament la nova realitat europea.
Sonora. Per mitjà de la gravació de les llengües dels països d'origen de les persones presents a les trobades i que documenti cançons, contes, etc.
Les receptes de cuina relatives a plats significatius de les cultures originàries: celebracions, festes, etc.

Anton roca,
setembre 2001