ESPAI LINEAR #1
anton roca
2004
Memòria explicativa del projecte per a la realització
d'una obra escultòrica, conmemorativa d'en Lluís Companys,
realitzada per l'escultor anton roca
i destinada a la plaça dedicada a la figura del que fou president
de la Generalitat.
Alcover. Comarca de l'Alt Camp. Tarragona. Catalunya.
Títol: Espai Linear #1
Autor: anton roca
Propietat: Ajuntament d'Alcover
Projectistes:
Arquitecte Claudio Palma
Enginyer Daniele Zavagno
Enginyer Anna Ciavarella
Inici Construcció: maig 2008
Direcció d'obra:
Arquitecte Josep Canela
Construcció:
Construccions Arenas
Estructures metàl.liques Sertec
Electricitat J. Tombas
Canteras De Lucas
Acabats: Mental Permanent Factory
Acabament Construcció: octubre 2008
Inauguració: 10 octubre 2008
Descripció de l'obra
La peça proposada està constituïda pel moviment originat amb el desenvolupar-se d'una línia en l'espai, tot dibuixant una estructura tridimensional i, al mateix temps, un espai interior.
La línia presenta una diferència entre els dos nivells,
superior i inferior, de l'estructura: El nivell inferior està
unit, mentre que en el nivell superior la línia s'obre i es projecta
en el buit a fi i efecte de crear l'espai interior de l'obra.
Aquesta particularitat dóna a la peça, a primer cop d'ull,
una sensació visual d'espai bidimensional que es modifica en
relació amb el moviment dels visitants. És a dir que,
l'obra dóna una sensació d'espai pla que es va obrint
a mida que hom si apropa. És així que es pot descobrir
la possibilitat d'entrar en el seu espai interior, definit per la projecció
dels dos braços superiors de l'estructura.
A més, l'estructura dóna una sensació de moviment
giratori sobre sí mateixa, que es correspon al desplaçament
dels visitants en donar-li el tomb tot al voltant. (1)
L'estructura, de fet, presenta una visualització diferent -fins
a un total de quatre-, segons l'angle des del qual se la miri:
El disseny de l'estructura contempla una relació entre les parts que cerca la seva harmonia en una proporció numèrica amb base 3. L'estructura resulta inclosa a l'interior d'un paral·lelepípede de forma rectangular, les mides del qual son: 9 m. x 6 m. x 6 m. d'alçada, i amb un pes total de prop de quaranta tones.
El material utilitzat per la seva realització és el ferro,
en la forma de tub quadrat, la secció del qual és de 50
x 50 Cm.
Formalment, l'estructura es presenta amb dos acabats diferents que divideixen
en diagonal la secció quadrada del tub metàl·lic:
La part exterior es presenta rovellada pels agents atmosfèrics
i tractada amb un producte impermeabilitzant que n'atura el grau de
rovellament. La part interior està pintada amb un color vermell
brillant, a fi i efecte d'exaltar-ne el contrast.
El projecte preveu també la urbanització de l'espai en
el que ha de sorgir l'estructura, consistent amb una pavimentació
realitzada amb pedra d'Alcover i una il·luminació per
consentir-ne la visió nocturna, tot exaltant-ne l'estructura
linear.
L'estructura, tal i com avui ha estat proposada, és una evolució
dels estudis que he realitzat sobre les diferents possibilitats relatives
al desplaçament d'una línia en l'espai, fets a mitjans
dels anys vuitanta i directament al damunt d'unes velles làmines
trobades als Encants, com es pot veure en l'exemple proposat:
Estudis per al desplaçament d'una línia en l'espai. Col·lecció de 54 dibuixos. 29,7 x 21,5 Cm. 1986
Així mateix aquest projecte fa referència també
a un estudi sobre el moviment estàtic d'estructures fixes, "Walk
over the sea with visual game" del 1991, publicat en el catàleg
"Das Erd Projekt". (2)
Moviment estàtic d'estructures
fixes, "Walk over the sea with visual game" del 1991 (detall)
Simbologia
Aquesta projecció en l'espai, de la que en resulta aquesta estructura
dinàmica, és un homenatge en clau metafòric a la
vida mateixa d'en Lluís Companys i, a la vegada, al nostre país.
La història, ens han ensenyat, sigui com una línia on
es van col·locant els fets, les dades, que constitueixen allò
que coneixem com a "sentit històric"... He volgut jugar
amb aquest sentit històric, tot realitzant un altre tipus de
línia que sortís de la dimensió plana, on només
és possible moure's horitzontalment endavant i endarrere, per
trobar la verticalitat, l'espai, la tridimensionalitat.
A partir, doncs, d'un origen que fixaríem, en el cas de Companys
en el 1882 - data del seu naixement- i en el cas de Catalunya, el podríem
fixar en l'any 878 - data del mite de les quatre barres que Guifré
el Pilós, dibuixà amb la pròpia sang-, la línia
es desenvoluparà tot corresponent, a cada canvi de la seva direcció
i orientació, amb una sèrie de dates aparellades i significatives,
ja sigui de la vida d'en Companys que de la història de Catalunya.
(3)
Així doncs, el conjunt de les direccions que la línia
descriurà, seran la memòria conjunta, del recorregut existencial
del president i del nostre país, dibuixada directament en l'espai
tridimensional.
El desafiament històric proposat per Companys troba ressò
en el desafiament que l'estructura proposa a les normes de l'equilibri
racional, d'una banda, i a les normes de la percepció visual,
com he plantejat més amunt.
De fet, aquesta línia es presenta incomplerta, inacabada, donat
que una de les seves quatre verticals no toca el terra, tot creant una
sensació inestable: L'equilibri és un equilibri precari.
L'impuls creixent que acompanya l'estructura en el seu desafiament de
l'espai s'equival al vigor i a l'energia que només els ideals
poden donar. Els ideals han estat per Companys el veritable suport de
la seva força d'esperit. Ideals que han quedat incomplerts, com
incomplerta és l'estructura, tot referint-se a la seva tràgica
fi i, al mateix temps, al fet que Catalunya encara no és un estat.
La força del que fou president es correspon en l'estructura a
la cruïlla central, formada per l'encreuament dels dos braços
superiors. Lloc en el que resideix la força que manté
estable el braç incomplert, suspès en l'espai. Una força
que equilibra allò que equilibrat no ho sembla: Transforma en
possible allò que sembla impossible.
He cregut necessari incloure en aquesta obra, que defuig d'una representació
figurativa a fi i efecte de reforçar el sentit que allò
commemorat és i no representa, la frase pronunciada per Companys:
"Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem
a vèncer", en el punt exacte en el que el braç
en suspensió queda tallat. Frase que es pot llegir únicament
alçant el cap, ja que es troba a dos metres i quaranta centímetres
del terra.
Distància que ha estat calculada amb el Modulor de Le Corbousier
i que permet la inclusió del cos del visitant com a part integrant
de l'obra. En el mateix moment en el que hom es col·loca sota
el braç suspès, per llegir-ne la frase, idealment completa
l'estructura tot donant continuïtat a la història de Catalunya
i al llegat de Companys.
Pel que fa al color, la superfície pintada de vermell es desenvolupa
de manera d'ocupar-ne la part interior de la peça, és
a dir, la mitat interna de la secció dels braços horitzontals
i verticals de l'estructura. En el que és una clara referència
a les quatre barres de la Senyera.
Aquesta disposició del color dignifica l'espai interior de la
peça. Un espai predisposat a l'acolliment i, donada la natura
linear de l'estructura, un espai totalment obert en vers l'exterior.
Fet que col·loca el "dintre" i el "fora"
en una mateixa dimensió.
Aquests dos aspectes de l'obra: Color i espai interior, amb les relatives
consideracions aquí descrites, configuren el meu particular i
doble homenatge a Catalunya i a Lluís Companys: Si parlem de
l'ésser humà, la part exterior i rovellada de la peça
serà la part exposada ales inclemències que comporta el
fet mateix de viure i la part interior, de color vermell, serà
aquella parcel.la íntima, aquell espai interior, que hom identifica
amb allò més preciós d'un mateix. Parlant del nostre
país, la part rovellada podria ser el sentiment hostil que envolta
el fet català i la part interior, Catalunya.
El contrast cromàtic entre exterior i interior també contribueix
a amplificar aquell efecte del moviment d'una estructura estàtica
al que he fet referència més amunt. El moviment és
un element important en l'organigrama del projecte. Es refereix al sentit
canviant del pas del temps, en el que podem constatar com res és
permanent, tot canvia inexorablement. En definitiva, res és immutable.
Darreres consideracions
La realització d'una obra, amb les característiques de
la proposada "Espai linear # 1", col·loca Alcover directament
dins l'art contemporani i, com ens indicava en Pere Anguera durant l'acte
de presentació del dia 11 d'octubre de 2007, és un dels
primers monuments que es realitzen a Catalunya per commemorar el president
Companys.
Al mateix temps, aquesta obra amplia el patrimoni artístic i
cultural de la vila, tot enriquint el panorama ampli de serveis i equipaments
que el govern municipal dels darrers anys ha sabut donar al poble.
La meva intenció no és la de crear una obra que persegueixi
només una finalitat estètica. El meu desig fora que aquesta
proposta d'escultura entri a formar part de la vida dels alcoverencs.
I això degut a dos motius: El primer, per l'alt caràcter
simbòlic que l'obra ens proposa, directament lligat a l'experiència
comuna de ser catalans.
El segon, pel fet que aquesta obra proposa un espai obert, que caldrà
descobrir i sobretot utilitzar. Si, fer-la servir! Servir-se'n, a nivell
públic i individual: Pot esdevenir un escenari des del qual sigui
possible fer propostes culturals en vers la plaça que l'acollirà.
Podria convertir-se en un rellotge de sol, donat que estarà orientada
amb els punts cardinals, o, per què no?, utilitzar-la com a banc
per seure i conversar... sota l'estructura il·luminada
Donat que es tracta d'un treball que ha d'ubicar-se en un espai públic,
s'han pres totes aquelles mesures necessàries pel que fa a la
seguretat. Juntament amb l'equip de col·laboradors s'ha fet un
profund estudi tècnic. De fet, ha estat realitzat un model informàtic
de l'estructura en tres dimensions sobre el que s'han aplicat sol·licitacions
que simulen situacions critiques, com ara terratrèmols, la força
del vent, etc. Per verificar-ne la resistència.
Acabo, donant mèrit a les persones que juntament amb mi han col·laborat
a la realització d'aquest projecte: L'arquitecte Claudio Palma
i els enginyers Daniele Zavagno i Anna Ciavarella.
anton roca, 2004-2007
Notes
(1) Vegeu el vídeo "Espai Linear # 1"
(2) Vegeu "Das Erd Projekt", editat per Danilo Montanari/Imaginaria,
Ravenna, Italia, 1998, a pàgina núm.43: Walk over the
sea with visual game.
(3) Llistat de les dates del doble homenatge Companys-Catalunya presents
en l'estructura:
Lluís Companys
1882 . Naixement
1917 . Fundació del Partit Republicà Català
1920 . Empresonat per activitat política
1930 . Empresonat novament i deportat a Maó
1931 . República Espanyola a Catalunya
1934 . President de la Generalitat de Catalunya
1936 . Esclat de la guerra civil
1939 . Exili a França
1940 . Afusellament al castell de Montjuïc
Catalunya
878 . Mite de les quatre barres (Guifré el Pilós)
1162 . Alfons I de Catalunya i Aragó
1412 . Compromís de Casp
1714 . Setge de Barcelona
1898 . Bases de Manresa
1914 . Mancomunitat de Catalunya
1931 . Proclamació de la República Catalana
1934 . Companys escollit president de la Generalitat
1936 . Alçament il·legal i esclat de la guerra civil
