Lluís Companys
EL TARRÒS, 1882- BARCELONA,1940
--------------------------------------------------------------------------------
Advocat i polític. Fill d'una família política
de grans propietaris pagesos,es traslladà a Barcelona per cursar
estudis de dret.El Companys polític sorgí en un ambient
predeterminat per la crisi de 1898 i el consegüent moviment regeneracionista,ambdós
aspectes vinculats al naixement del catalanisme polític. El 1900
fundà l'Associació Escolar Republicana, on coincidi amb
Francesc Layret, el seu mentor polític en els seus anys juvenils.Malgrat
que en la seva activitat política primerenca optà més
pel republicanisme que no pas pel catalanisme, es convertí en
el dirigent més jove de Solidaritat Catalana i de la Unió
Federalista Nacionalista Republicana. Fou redactor en cap de La Barricada,
setmanari del Bloc Autonomista Català(1912).Convençut
dels plantejaments republicans,després de l'estada de Melquíades
Alvárez a Reus (1912), s'afilià al partit Reformista,
militància que conservà fins al 1915. Decebut per l'ambigüitat
republicana del Partit Reformista, Companys es polaritzàen la
política catalana.El 1917 fundà el Partit Republicà
Català. Regidor a l'ajuntament de Barcelona,des del seu càrrec
denuncià la corrupció que personificaven la LLiga i els
Lerrouxistes. S'integrà a la redacció de la Lucha, òrgan
del partit Republicà Català. En el context d l'agitació
social catalana (1917-1919),intentà aconseguir del govern central
una legislació que afavorís els interessos de les classes
treballadores.Juntament amb Francesc Layret, personificà l'ala
esquerrana del PCR durant aquests anys.
Al novembre de 1920, fou detingut i deportat al castell de la Mola (Maó).Quan
Layret es disposava a assumir-ne la defensa, fou assasinat (Novembre
1920). Companys fou elegit diputat per Sabadell- en substitució
de la candidatura que havia ocupat tradicionalment Layret-,i la inmunitat
parlamentaria el deslliurà de l'empresonament. Participà
activament en el debat sobre el terrorisme policial i paraestatal barceloní
contra el governador civil Martinez Anido.
Fou un dels fundadors de la Unió de Rabassaires i altres conreadors
del Camp (1922). Companys dirigí la Terra,òrgan de l'esmentada
organització. Renovà l'escó per Sabadell el 1923,
i durant la dictadura de Primo de Rivera actuà com advocat assesor
de la Unió de Rabassaires (1925). El 1928 s'integrà als
comtès dels partits catalans que dirigien l'oposició contra
la dictadura. Poc després signà el manifest del Comitè
Revolucionari de Catalunya, fet quel'obligà a desapareixer, momentàneament,
de la política pública. No pogué assistir( a causa
d'una detenció) a la Conferència d'Esquerres (17-19 de
Març de 1931) de la cual sorgiria ERC,però fou escollit
membre del directori del parit en representació del Partit Republicà
Català, que aportava a ERCel prestigi de Companys i els vincles
amb l'obrerisme i el sindicalisme. Amb altres paraules, Companys i el
PRC conferien a ERC un pedigrí obrerista que era del tot indispensable
per obrenir l'hegemonia electoral. Elegit regidor a L'Ajuntament de
Barcelona (12 d'Abril de 1931), el 14 d'Abril junt amb Amadeu Aragay,
Joan Lluhí i Vallesà i d'altres deposà l'alcalde
accidental,Antoni Martinez Domingo, prengué possesió de
l'alcaldia i des del balcó de l'ajuntament proclamà la
Republica. El 16d'Abril de 1931 fou nomenat governador civil de Barcelona,
fins al mes de maig substituit per Carles Esplà. A les eleccions
legislatives del 28 de Juny de 1931 fou elegit diputat per Barcelona
provincia. A les corts espanyoles actuà com a cap de la minoria
d'Esquerra Republicana, i la seva gestió destacà per la
defensa vehement de l'agilització dels traspassos i sobretot,
per salvaguardar la integritat del contingut de l'Estatut de Nuria.
Diputat al parlament de Catalunya (20 de novembre de 1932) per Sabadell,
fou elegit president de la cambra catalana (19 Desembre de 1932). Del
novembre de 1931 fins al gener de 1934 dirigí La Humanitat, òrgan
oficial d'ERC. El 12 de Juny de 1933 fou nomenat ministre de Marina
del govern Azaña, hagué de cessar de la presidència
del Parlament de Catalunya.
En el II congrés ordinari d'ERC fou elegit membre de la executiva.
A les eleccions legislatives de 1933 resultà elegit diputat per
Barcelona ciutat.En morir en Macià, fou elegit President de la
Generalitat.El 3 de Gener de 1934 formà un govern de concentració
(ERC,USC,PNRE,ACR) seguint el criteri unitarista que caracteritzà
tota la seva etapa presidencial.
El 6 d'Octubre de 1934 proclamà l'Estat Català dins la
República Federal Espanyola, va fracasar i fou jutjat i condemnat
a 30 anys de reclusió major al Penal de Puero de Santa Maria
(Cadis). Elegit diputat per Barcelona ciutat en les eleccions legislatives
que guanyà el Front d'Esquerres de Catalunya(16 de Febrer de
1936),es beneficià de l'amnistia otorgada pel govern espanyol
i tornà a ocupar la presidència de la Generalitat de Catalunya
En la sublevació feixista del Juliol del 1936 tingué una
intervenció decisiva per fer-la fracasar.Companys admeté
el merit de la CNT en la victoria sobre els sublevats i amb la seva
habitual habilitat política oferí poder als anarco-sindicalistes
sent concient que aquests (per principis ideológics) el reburjarien,
però aconseguir la seva col.laboració. Fidel als seus
criteris unitaristes,formà un govern en el que integrà
el catalanisme republicà i les organitzacions politiques i sindicals
obreristes i revolucionàries.
S'exilià a França (gener 1939) i ja no reuní més
el Consell Executiu, però no deixà de preocupar-se per
la sort dels exiliats catalans. El 18 d'Abril de 1940 formà un
Consell Nacional de Catalunya amb caràcter assesor. Ocupada França
pels alemanys, agents de la policia política espanyola detinguren
Companys a La Baule
i Alemanya accedir a extradir-lo a Espanya (29 d'Agost de 1940).A Madrid
fou victima de tortures i fou sotmés a un consell de gerra sumarissim
a Barcelona (un judici ple d'irregularitats). Fou afusellat el 15 d'octubre
de 1940 al castell de Montjuïc.
Resum de la biografia escrita per Ramon Alquézar i Aliana
en el llibre: Esquerra Republicana de Catalunya. 70 anys d'història
(1931-2001)
